Paraules Budistes #
Puan Zhou 普庵咒 (Invocació de Puan) és una de les peces tradicionals per a qin més conegudes de les que s’han mantingut fins avui. No obstant, alguns cops es confon amb un altra composició per a qin, Shitan Zhang 释谈章 (Paraules budistes).
Shitan Zhang va aparèixer per primer cop en el manual de qin de finals de la dinastia Ming (període Wanli 万历) San Jiao Tong Sheng 三教同声, (Els Sons que Acompanyen les Tres Religions) editat per Zhang Dexin 张德新 el 1592. La notació musical de la composició vé acompanyada d’un text. El prefaci de San Jiao Tong Sheng suggereix que Shitan Zhang podria haver estat adaptada d’un cant (veure 琴曲集成 Qinqu Jicheng, Vol.VI, p.107).
El text del cant, després de la invocació inicial, consisteix en síl.labes en sànscrit aparentment sense significat. La peça finalitza amb un passatge en harmònics amb el text “Puan vé aquí, així tot està bé.” Puan (1115-1169), nom de cortesia Yin Su 印肃, va ser un sacerdot Budista. Algunes persones creuen que Shitan Zhang va ser una cançó utilitzada per aquest sacerdot Chan 禅 (Zen) per ensenyar les pronunciacions del Sànscrit als seus deixebles.
El manual qin Boya Xinfa 伯牙新法 (Nous mètodes de Boya) (1609), va ser el primer en donar Puan Zhou com a títol alternatiu per a Shitan Zhang. D’acord amb les anotacions de Shitan Zhang a Taiyin Xisheng 太音希声, editat per Chen Dabin 陈大斌 (1620), “Aquesta peça va ser composada per Li Shuinan” (李水南). No obstant, manuals de la dinastia Qing indiquen com autor a Han Jiang (veure van Gulik, The Lore of the Chinese Lute, 1969, p.53).
(veure Qinqu Jicheng, Vol.IX, p.163)
El manual Wuzhizhai Qinpu 五知齋琴譜 (1722) és el primer manual que inclou les dues peces com a composicions diferents. Puan Zhou només té 13 seccions de 21, ometent el principi i el final de Shitan Zang. El mateix succeeix amb el Ziyuantang Qinpu 自遠堂琴譜 (1802).
Així a través de la història, Shitan Zhang ha evolucionat de ser una peça repetitiva i monòtona per a aprendre la pronunciació de paraules budistes, a ser una peça antiga, respetuosa i solemne per a qin. També s’ha traslladat del qin a altres gèneres instrumentals populars.
El text anterior està basat en la informació trobada a l’article de Chan Chong Hin (陳松陰, mandarí: Chen Songyin), les planes web sobre Shitan Zang de John Thompson i el llibre de van Gulik The Lore of the Chinese Lute.
És rellevant també l’anàlisi que fa Lieberman en la seva traducció del Meian Qinpu ─ disponible en castellà a Un Manual de Cítara China. El Meian Qinpu ─ així com l’article de François Picard publicat a la revista CHIME.
Gravacions disponibles en CD #
Shitan Zhang #
- China: Lost Sounds of the Tao - Lo Ka Ping. World Arbiter, 2004
- Chine - Recueil de l’Ermitage du Prunus - Chen Leiji. Ocora C-560175, 2004
Puan Zhou #
- The Qin Repertoire of Wu Jinglue. ROI RB-981014-2C, 1998
- An Anthology of Chinese Trad. and Folk Music: Guqin Collection (#5). Carol CCD94/346, 1994
- Chine: Musique Classique. Ocora C-582039, 2001
- Qin Music on Antique Instruments. Hong Kong University HKU001, 1998
- The Midnight Crow. ROI RC-931007C, 1993
- Guangling Qin Music (#7). Hugo HRP7145-2, 1995
- Yang guan san die - Liang Mingyue - Qin. Wergo SM 1706, 2002
Cants budistes #
- Chine - Fanbai : Buddhist Liturgical Chant - Hymns to the Three Jewels. Ocora C-560109
- Vietnam - Buddhist music from Hue. INEDIT W-260082