Aquest vídeo ofereix una reflexió profunda sobre el guqin, no només com a instrument musical, sinó com a vehicle per al cultiu personal, espiritual i filosòfic. Comença amb l’experiència auditiva: el so del guqin és serè, distant, i evoca una antiguitat que convida l’oient a aturar-se, contemplar i cercar-ne l’origen. D’aquí neix el desig d’apropar-se a l’instrument, conèixer-ne l’estructura austera — set cordes sobre una caixa de ressonància de fusta — i aprendre a tocar-lo.
La interpretació al guqin implica dominar tècniques específiques de totes dues mans, però també escollir curosament les peces que s’executen. El repertori tradicional és vast i abasta temes diversos: des de la natura fins als vincles humans i la introspecció. Algunes composicions notables, com “Guangling San” (廣陵散), de caràcter heroic i tràgic, o “Flowing Water” (流水, Liú Shuǐ), l’obra que simbolitza la connexió entre Yu Boya i Zhong Ziqi, encarnen no només habilitats tècniques, sinó també dimensions narratives i emocionals.
El vídeo planteja que, més enllà del domini tècnic, tocar el guqin és una forma d’autocultiu. La música del guqin s’experimenta en diferents nivells: primer com a imatge (yì jìng, 意境), després com a literatura (ja que cada peça encobreix una història, un poema o un assaig), i finalment com a expressió musical, rica en variacions de tempo, to i dinàmica. Aquestes capes desemboquen en una comprensió més profunda del pensament tradicional xinès.
El guqin, diu el narrador, incorpora ensenyaments del taoisme, que suggereix l’harmonia amb la natura; del budisme, que ressalta la dualitat entre allò intangible i allò real — la música com a quelcom que no es veu ni es toca, però que existeix i transforma — i també del confucianisme, que destaca la importància de la moralitat, la calma interior i la benevolència (ren, 仁).
Aquesta convergència de corrents filosòfiques converteix el guqin en un instrument espiritual. L’objectiu no és només tocar bé, sinó assolir un estat d’unitat entre el Cel i la Humanitat (tiān rén hé yī, 天人合一). En aquest procés, l’intèrpret es torna més conscient del seu lloc a l’univers, reflexionant sobre la natura, el temps, la impermanència i l’harmonia. Al final, l’objectiu suprem de l’aprenentatge del guqin és arribar a un estat de “Suprema Bondat” (zhì shàn, 至善), un ideal d’equilibri i perfecció moral, emocional i estètica.
Així, com ocorria entre els antics savis, tocar el guqin no és només executar una melodia: és una forma de connectar amb el món, amb els altres i amb un mateix.
Per a aquells interessats a aprofundir en els ensenyaments del mestre Yuan, el seu canal de YouTube ofereix una varietat de continguts relacionats amb el guqin i la seva filosofia.
Canal de YouTube de Jung Ping Yuan 袁中平